Com heu
d'acostar un infant mol petit
a la cara d'un
pallasso, per evitar "traumatitzar-lo"
Hi ha nens i nenes que es mostren porucs dels pallassos quan aquests
se'ls hi acosten molt a prop. Això és per què la primera vegada que han
vist un personatge amb la cara pintada a una distància molt curta els ha
causat una impressió desconcertant, i s'han sentit insegurs.
"Aquesta por comença als dos anys, generalment, quan la persona comença a formar pors cap a persones estranyes. A aquesta edat, la ment dels nens encara es troba en desenvolupament i hi ha un moment en què encara no diferencien la fantasia dela realitat "
Dra. Brenda Wiederhold
Personalment recomano els espectacles de pallassos a partir dels 3 / 4 anys. Penso que abans d'aquesta edat és millor oferir-los espectacles de titelles o contes i cançons.
Cal tenir present què el que ha afectat les emocions de seguretat del
nen no és el pallasso com a personatge, sinó la cara pintada amb
expressions exagerades, grans ulls, boca gran, colors estridents ...
Excessivament a prop! Som una imatge nova i en comparació al que està
acostumat el pallasso és una mena de monstre. Els petits necessiten una
informació des del seu entorn de confiança que els confirmi que allò que
tenen al davant no té cap perill per a la seva seguretat.
Quan això ha fallat, en el primer moment de presa de contacte amb un
pallasso, es produeix una alerta i el consegüent rebuig. Hi ha nens que
això els hi arriba a perdurar al llarg de molts anys. De vegades són els
mateixos pares que els ha obligat a aproximar-se en excés creient que
pel fet de ser un pallasso el nen ja ho acceptarà de bon principi.El que jo faig quan bebès o nens que mai no han vist un pallasso -o que encara estan atemorits per una primera experiència traumàtica- és posar-me a una mitja distància d'ells i ajupir-me al seu nivell d'alçària.
Observo la seva mirada i com va reaccionant. Miro de moure'm poc, amb
gestos que ell pugui interpretar com un sentiment de simpatia el més
profundament honest i natural possible (per bé què ha de ser "el teu
propi nen" qui se'ls hi acosti) ... Amb una mica de recança, com si jo
també tingués por d'ell, oferint-l'hi un globus o una petita joguina, de
lluny estant, o algun objecte similar. Si pot ser que brilli millor.
Sense cap moviment brusc, amb molta lentitud i calma, fins i tot
quietud. Evitant mirar massa fixament cap als seus ulls. Més aviat
abaixant la mirada.
Si comença a fer qualsevol gest de por o rebuig, a les hores faig veure
que sento el mateix que ell i reculo força tros, però sempre amb
suavitat.
Ell, en veure la meva reacció, se n'adona
que jo tinc tanta por com ell, i segurament intentarà manifestar-me que
no haig de tenir por d'ell. Tot i que de vegades no és així. Tot depèn
de com de tocat estigui per aquella primera o primeres impressions
rebudes.
Així de mica en mica vaig escurçant la distància, però mai arribo més
enllà de la llargària del meu braç. Sense aixecar-me i posar-me dempeus
del tot. Cal deixar espai i no abocar-s'hi del tot.
en quant que l'agafa l'objecte em retiro de genolls a poc a poc . Deixo que passi una mica de temps i que vegi que no passa res, i que pot observar o jugar amb el que li he donat, cal somriure sempre amb molta veritat.
Després ho torno a intentar fins que em deixa entrar en el seu espai de seguretat, amb moviments normals.
en quant que l'agafa l'objecte em retiro de genolls a poc a poc . Deixo que passi una mica de temps i que vegi que no passa res, i que pot observar o jugar amb el que li he donat, cal somriure sempre amb molta veritat.
Després ho torno a intentar fins que em deixa entrar en el seu espai de seguretat, amb moviments normals.
Quan em deixa que li toqui la mà i l'acaroni llavors es pot considerar que ja em superat la prova!
Coulrofòbia: Por als pallassos.
Els afectats sovint adquireixen aquesta por després d'haver tingut
alguna mala experiència amb algun d'ells, o d'haver-ne vist algun retrat
sinistre als mitjans audiovisuals. Alguns gravats populars representen
al pallasso en una forma esperpèntica i pertorbant. Alguns pallassos fan
un "humor" groller que de vegades arriba a la crueltat en la seva burla
i insults entre pallassos i fins i tot als membres de l'audiència. En
general els esquetxos dels Pallassos representen l'anarquia, les
personificacions de la desraó, i una força de la naturalesa humana fora
de control.
Aquesta fòbia és més comuna en nens, però en alguns casos persisteix en adolescents i adults. Els qui la sofreixen reconeixen que sovint s'adquireix aquesta por després d'haver tingut una mala experiència amb pallassos durant la infància, o per haver vist el retrat d'un pallasso sinistre.
No tots els que sofreixen de Coulrofobia l'experimenten en igual grau: alguns senten un autèntic pànic, en uns altres és més aviat un recel que no arriba a ser terror. Malgrat ser acompanyat de connotacions acolorides i festives, molta gent mostra incomoditat o temor cap al personatge del pallasso.
La coulrofòbia és la fòbia o por irracional als pallassos. Es defineix com una persistent, anormal i injustificada por als pallassos.
En sessions de teràpia sobre les causes de la coulrofòbia, els pacients estan d'acord que l'aspecte que els atemoreix i espanta més és el maquillatge excessiu, el seu nas de color vermell fort i els seus estranys cabells, la qual cosa oculta la seva veritable identitat.Els afectats sovint adquireixen aquesta por després d'haver tingut
alguna mala experiència amb algun d'ells, o d'haver-ne vist algun retrat
sinistre als mitjans audiovisuals. Alguns gravats populars representen
al pallasso en una forma esperpèntica i pertorbant. Alguns pallassos fan
un "humor" groller que de vegades arriba a la crueltat en la seva burla
i insults entre pallassos i fins i tot als membres de l'audiència. En
general els esquetxos dels Pallassos representen l'anarquia, les
personificacions de la desraó, i una força de la naturalesa humana fora
de control.Aquesta fòbia és més comuna en nens, però en alguns casos persisteix en adolescents i adults. Els qui la sofreixen reconeixen que sovint s'adquireix aquesta por després d'haver tingut una mala experiència amb pallassos durant la infància, o per haver vist el retrat d'un pallasso sinistre.
No tots els que sofreixen de Coulrofobia l'experimenten en igual grau: alguns senten un autèntic pànic, en uns altres és més aviat un recel que no arriba a ser terror. Malgrat ser acompanyat de connotacions acolorides i festives, molta gent mostra incomoditat o temor cap al personatge del pallasso.
